Sense ser malastruc o apocalíptic, aquest 2023 comença amb moltes incerteses. Continua la guerra d’Ucraïna. La inflació s’ha estabilitzat, però es mantindrà a l’alça. La crisi energètica no millora. En aquest context, les empreses catalanes han d’actuar amb intel·ligència per fer dels problemes oportunitats. Tant és així, que ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball, ha avançat els set riscos que les empreses hauran de fer front.
La llista és llarga i meticulosa. Entre elles, destaca les noves tensions geopolítiques, sobretot entre la Xina i els Estats Units. També el trencament de les cadenes de valor global, que posa en risc el subministrament per empreses i particulars de matèries primeres i components específics. En aquest sentit, podem parlar d’un nou fenomen perillós, la “weaponització” del comerç. És a dir, la utilització de diferents productes com armes geopolítiques de dissuasió.
Les empreses catalanes i els riscos de la cris hídrica
Una altra qüestió serà l’emergència climàtica, que a Catalunya té un nom clar, la crisi hídrica. En aquest cas, el problema és que el dèficit d’ús d’energies renovables pot fer patir la disminució de la producció d’alguns cultius. Per això, és important la utilització d’iniciatives com el Pacte Verd Europeu, el Fit for 55 o el RePowerEu i augmentar la descarbonització.
Paral·lelament, continuarà la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna i les sancions a Rússia. El gas és la font d’energia més utilitzada per la indústria europea i no és fàcil substituir-lo. A més, minerals com el coure, el liti, el níquel, el cobalt apujaran preus a causa de la massiva demanda i això pot fer retardar la transició energètica. És el que s’anomena “Greenflation“.
La batalla geotecnològica no ha fet més que començar
El cinquè gran problema serà la guerra geotecnològica. I el gran camp de batalla serà els semiconductors, essencials per les noves tecnologies que marcaran el futur com la intel·ligència artificial, la computació quàntica o el nou 5G. Aquest enfrontament potenciarà el desacoblament digital, és a dir, la formació de règims normatius múltiples entre països, a vegades divergents. Això farà que cada cop sigui més difícil actuar de manera homogènia a tots els territoris i que sigui difícil transferir dades.
Finalment, dins dels paradigmes macroeconòmics, la crisi del deute mundial pot propulsar l’estagflació. Això farà que els preus es mantinguin molt elevats. S’estima que 2023 mantindrà una política monetària restrictiva, així com l’efecte de la inflació importada. Això farà que el dòlar continuï fort respecte el resta de divises. Aquesta situació pot potenciar el decoupling financer entre Orient i Occident, en un altre enfrontament entre els Estats Units i la Xina.
El decoupling i la inseguretat alimentària
Amb el decoupling, també hi haurà un encariment del deute. Això és potencialment molt perillós en un moment on el deute ja se situa en el 350% del PIB global. Hi haurà risc creditici i la desestabilització del sistema financer, amb borses a la baixa i l’esclat de les criptomònades.
I a tot això cal sumar una possible inseguretat alimentària derivada de la pujada de preus. Catalunya s’ha vist afectada per un augment mitjà de més del 20%, tot i que hi ha productes que s’han encarit més d’un 50% com el peix o la carn.
