L’entrevista de La Vanguardia a Carlos Salazar, professor i director de l’àrea d’Automoció del centre de Formació Professional Monlau de Barcelona, planteja una reflexió interessant sobre la situació actual i els reptes de futur del sector de l’automoció.
La paradoxa de les vacants als tallers
Tot i que cada any hi ha més alumnes interessats en la formació professional d’automoció, els tallers continuen patint una falta de professionals qualificats. Segons Salazar, això s’explica per la combinació de tres factors:
- La necessitat urgent de relleu generacional davant les jubilacions massives.
- Els avenços tecnològics que exigeixen una formació més especialitzada.
- Les polítiques d’algunes empreses que dificulten la incorporació de perfils de grau mitjà per manca de maduresa professional.
Un altre aspecte clau és que molts estudiants opten per continuar els estudis cap a graus superiors o enginyeries en lloc d’incorporar-se directament al mercat laboral. Això deixa espais buits en un sector que reclama perfils tècnics ben definits.
Una formació especialitzada i un mercat laboral diversificat
Salazar destaca que, tot i que la formació professional en automoció és àmplia, hi ha una manca de graus superiors especialitzats que pugui complementar l’oferta. Això genera un desequilibri: mentre els alumnes surten amb habilitats concretes en diagnosi, electrònica o mecànica, les empreses continuen demandant perfils molt específics com els de pintors i xapistes, oficis amb poca vocació entre els estudiants.
Pel que fa a l’impacte de la tecnologia, la transformació del vehicle tradicional cap a models elèctrics, híbrids o autònoms obliga a repensar tant la formació com les necessitats de les empreses. Aquesta evolució ha donat lloc a postgraus, cursos d’especialització i altres vies formatives extracurriculars.
Un sector que trenca paradigmes
El món de l’automoció ja no és el que era. Avui dia, entrar en un taller s’assembla més a visitar un laboratori que a la imatge clàssica d’un espai ple de greix i eines rudimentàries. També han canviat els perfils d’alumnat: s’ha trencat el mite que aquesta formació és per aquells que no volen fer batxillerat o carrera universitària. Segons Salazar, l’accés ara depèn de les qualificacions, i el nivell acadèmic és alt. Així mateix, el nombre de dones matriculades supera ja el 5%, una xifra significativa per a un sector històricament masculinitzat.
Les quatre potes de la formació: un repte conjunt
Per a Salazar, el futur de la formació en automoció depèn de l’alineació de quatre pilars fonamentals: famílies, escoles, administracions públiques i empreses. Aquesta col·laboració és imprescindible per garantir que l’alumnat rebi una formació adaptada a les demandes reals del mercat.
En aquest sentit, fa una crida a les administracions per escoltar més activament els experts del sector i les escoles amb experiència. També subratlla la necessitat que els fabricants col·laborin per millorar les competències dels futurs professionals.
L’entrevista a Carlos Salazar posa de manifest una realitat que molts sectors professionals viuen: la dificultat d’alinear la formació amb les necessitats del mercat laboral. Al Consorci, considerem que aquest tipus de reflexions són essencials per avançar cap a models de col·laboració efectius. El futur de sectors com l’automoció depèn de la capacitat de generar sinergies reals entre tots els agents implicats.
A més, l’aposta per la innovació i la diversificació de perfils ha de ser una prioritat per garantir una transició eficient cap a les noves tecnologies i necessitats del mercat. En definitiva, la formació no només ha de respondre als reptes actuals, sinó que ha d’anticipar els canvis del futur per assegurar un sector dinàmic i competitiu.
