La instància dirigent d’Europa, la Comissió Europea, havia proposat que les directives renovades es posessin en marxa l’any 2025, però, en un gir d’esdeveniments, aquestes prendran efecte a partir de l’any 2026.
El Parlament Europeu juntament amb el Consell d’Europa han consensuat sobre les directrius que establiran els criteris per a la minimització d’emissions nocius procedents dels mitjans de transport terrestres, denominades com Euro 7.
Encara que la Comissió Europea havia suggerit l’aplicació d’aquestes noves mesures per l’any 2025, finalment seran implementades des de l’any 2026, alineant-se així amb les peticions de la indústria automobilística.
En el cas dels automòbils i furgonetes, aquesta reforma serà efectiva 30 mesos després de la seva promulgació, és a dir, a partir de l’any 2026, mentre que per als autobusos, camions i remolcs, l’aplicació serà 48 mesos posterior, iniciant-se l’any 2028.
Addicionalment, l’acord incorpora una clàusula excepcional que permet als vehicles fabricats per empreses de menor envergadura postergar la implementació d’aquesta normativa fins a l’1 de juliol de l’any 2030 per a cotxes i furgonetes, i fins a l’1 de juliol de l’any 2031 per a autobusos i camions.
Actualment, aquest acord polític requereix l’aprovació formal en els pròxims mesos per part del ple del Parlament Europeu i del Consell per a ser oficialment adoptat com a reglament.
Quins són els preceptes de l’Euro 7?
La revisió pactada per la Unió Europea, amb l’objectiu d’acompanyar la indústria en la seva evolució cap a un model de vehicle “pur” per l’any 2035, manté els límits d’emissions per tub d’escapament establerts en la normativa anterior, l’Euro 6, però introdueix una modificació en la regulació sobre els límits de partícules emeses pels frens i pneumàtics.
L’acord fixa uns límits d’emissions de partícules de frens, PM10, per a cotxes i furgonetes, establint 3 mg/km per als vehicles elèctrics, 7 mg/km per a la majoria dels motors de combustió interna, inclosos els híbrids-elèctrics i de pila de combustible, i d’11 mg/km per a furgonetes amb motor de combustió intern.
Respecte a les emissions del tub d’escapament, per a camions i autobusos es preveuen límits més restrictius: un màxim d’òxid de nitrogen de 200 mg/kWh per a emissions mesurades en laboratori i un límit de 260 mg/kWh en condicions reals de conducció.
El document final també estipula requisits mínims de rendiment per a la durabilitat de la bateria en vehicles elèctrics i híbrids, amb un 80% fins a cinc anys o 100.000 km i un 72% fins a vuit anys o 160.000 km. Per a furgonetes, aquest percentatge se situa en un 75% fins a cinc anys o 100.000 km i un 67% fins a vuit anys o 160.000 km.
A més, l’acord preveu la creació d’un passaport per a cada vehicle que detalli les seves característiques mediambientals en el moment de la seva matriculació i obliga els fabricants a dissenyar els vehicles de manera que el control d’emissions no pugui ser manipulat.
La Comissió Europea, amb aspiracions més elevades
El conveni assolit entre l’Eurocambra i el Consell d’Europa estableix unes normes menys exigents que les proposades inicialment per la Comissió Europea, que defensava una implementació més ràpida de l’Euro 7.
La CE preveia accelerar l’aplicació dels nous estàndards, començant per a cotxes i furgonetes l’any 2025 i per a camions i autobusos l’any 2027.
Aquest organisme europeu havia concebut un pla més ambiciós per facilitar una transició més eficaç cap al 2035, any en què es preveu la prohibició de la venda de vehicles de combustió, inclosos els de benzina, dièsel o híbrids.
