Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de les violències envers les dones, el Consorci de Formació Professional d’Automoció s’adhereix al Manifest unitari del 25 de novembre. Aquest manifest commemora i visibilitza aquesta data, que té el seu origen en l’assassinat de les germanes i activistes polítiques dominicanes Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, l’any 1960. A més de la signatura d’aquest manifest, el Govern ha engegat la campanya Ni agressor, ni còmplice. Atura les violències masclistes.
La campanya de 2020 posa l’èmfasi del missatge en els agressors. En comptes de culpabilitzar les víctimes, es dirigeix als homes perquè aturin tota violència masclista. A més, aquests missatges apel·len a la no complicitat de l’entorn dels agressors. La campanya d’enguany també promou la consideració com a violència masclista diverses situacions quotidianes que van en contra de la llibertat i la seguretat de les dones.
Per què el 25 de novembre és el Dia internacional contra la violència de gènere?
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, l’any 1981. En aquest acte, celebrat a Bogotà (Colòmbia), les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic, així com la violació i l’assetjament sexual per part dels governs. Aquestes denúncies també incloïen la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir la data del 25 de novembre per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal. El 25 de novembre de 1960, les tres dones es dirigien a Puerto Plata a visitar els seus marits, que estaven empresonats. De camí, les germanes varen ser assassinades a la República Dominicana per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Adela (Dedé) Mirabal, que va ser l’única de les germanes Mirabal que va sobreviure, va morir el 2014 a Bèlgica amb 88 anys. El moviment popular i feminista de la República Dominicana sempre ha considerat aquestes dones com a símbols de la lluita i la resistència. L’any 1999, l’ONU va establir de manera oficial el 25 de novembre com el Dia internacional contra la violència de gènere.
El Manifest unitari del 25 de novembre
Cada 25 de novembre, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Delegación del Gobierno a Catalunya, consensuen un manifest per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa. Enguany, el manifest afirma que “el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes” i “el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort”. A més, l’escrit reconeix que “mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte les violències masclistes. I és que, els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia”.
D’altra banda, aquest manifest es dirigeix als homes contraris a la violència masclista, però que són coneixedors d’amics, familiars i coneguts que les exerceixen. A aquestes persones, el text els demana “que us feu responsables i intervingueu”. Finalment, el document fa un tancament adreçant-se als agressors, assegurant que “als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat”. El manifest també emplaça a tota la ciutadania a fer, el mateix 25 de novembre a les 12.00 h, un minut de silenci en els espais que la situació de pandèmia permeti.
“Ni agressor, ni còmplice. Atura les violències masclistes”
A més de consensuar el manifest contra la violència masclista, el Govern també ha iniciat la campanya Ni agressor, ni còmplice. Atura les violències masclistes. Aquesta campanya va enfocada a reforçar els missatges adreçats als agressors. Afirma que “el focus de la solució de les violències masclistes se situa en la seva responsabilitat, i no en les dones que pateixen”. A més, la nova campanya identifica diferents situacions de violència masclista. Per exemple, un home que envia constantment missatges de text a la seva parella per controlar-la.
Les violències masclistes són violències que pateixen les dones pel sol fet de ser dones. Per això, la campanya remarca que “els únics responsables de les agressions masclistes són els agressors”. També interpel·la els homes “perquè aturin les violències masclistes i formin part de la solució”. A més, atorga especial importància als testimonis d’aquestes agressions.
“Davant les violències masclistes no és possible tenir una postura neutral. És a dir, si no et situes al costat de la dona en una situació de violència, estàs de la banda de l’agressor. Et converteixes així en còmplice d’aquella violència masclista”.
La nova campanya impulsada pel Govern també recorda la importància de l’entorn, que “a més d’un factor de protecció, és clau per neutralitzar la impunitat dels agressors”. La campanya afirma que “a través de la sanció social vers l’agressor, l’entorn esdevé un agent actiu partícip de la solució a les violències masclistes”.
Els missatges de la campanya s’adrecen a la població de 12 a 25 anys de Catalunya. S’han elaborat 4 gràfiques, 3 espots i 4 falques de ràdio.
