La indústria de logística i transport va experimentar un increment del 4,5% l’any passat, amb un augment del volum de negoci en tots els subsectors, segons les dades de l’EPA. Aquest creixement es deu a l’evolució del sector cap a un servei cada vegada més eficient i sostenible, gràcies a la seva capacitat de diversificació i personalització. A més, aquest sector representa el 6,9% del PIB espanyol, amb un volum de negoci superior als 100.000 milions d’euros. Si tenim en compte les activitats logístiques realitzades per empreses industrials, comercials i de serveis, aquest percentatge puja fins al 10%.
Aquestes xifres demostren que el sector actua com a motor de l’economia i demana professionals altament qualificats amb una forta base tecnològica, mediambiental i financera, segons indica la consultora Catenon.
Nuria Garrido, responsable de logística i transport a Catenon, destaca: “Espanya compta amb una extensa xarxa d’infraestructures aèries, terrestres, ferroviàries i marítimes i destaca per la qualitat dels seus serveis. Aquests són dos factors que afavoreixen el desenvolupament i el creixement del sector, així com l’activitat econòmica del país en conjunt. Tanmateix, aquest sector ha experimentat un dels canvis més importants en àmbits com la digitalització i el comerç en línia, especialment en l’àmbit de la darrera milla, tant per als consumidors finals com per a les nostres empreses, grans corporacions i PIMES”.
Influències positives per al creixement
Segons l’empresa consultora, les noves empreses del sector, així com les tradicionals, han de ser conscients de la seva capacitat d’actuar envers el medi ambient i d’influir de manera positiva en la societat mitjançant mesures que contribueixin al seu desenvolupament, amb una gestió que respecti les regulacions, els drets humans i, per descomptat, els drets dels treballadors.
L’automatització de la cadena de subministraments, la digitalització, la sostenibilitat i la incorporació de la tecnologia han tingut un impacte positiu en aquesta tendència de creixement, la qual s’estima que es mantindrà durant el 2023 i en el futur.
“S’estima que cap al 2030, l’automatització d’aquests processos permetrà reduir gairebé a la meitat els costos i millorar les emissions de CO₂, complint així els objectius del Pacte Verd Europeu establerts el 2019. Això implica arribar a l’any 2030 amb almenys un 32% d’energies renovables i una reducció dràstica dels gasos d’efecte hivernacle. Per a aconseguir això, és necessària la tecnologia. Ni els consumidors ni el món empresarial accepten ja contractacions que no puguin assolir els objectius de la UE, i això esdevé una cursa imparable”, assenyala Garrido.
Els objectius de sostenibilitat actuals es desenvolupen en vuit reptes: neutralitat climàtica per a l’any 2050, reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic, avanç en la reducció de la degradació mediambiental i impuls de l’economia circular, eliminació de la contaminació, protecció de la biodiversitat, disminució dràstica de la pressió sobre el clima i control dels plans de la darrera milla.
Creixent demanda de professionals
Per a fer front a aquest procés d’evolució i aconseguir aquests objectius, les empreses necessiten cada vegada més professionals amb competències que tradicionalment no s’associaven al sector, com la tecnologia, l’anàlisi de dades, la sostenibilitat i l’enginyeria. A això s’afegeixen un conjunt d’habilitats socials en què es prioritzen la fiabilitat, la responsabilitat, el compromís, així com l’autodisciplina, la capacitat d’adaptació i la proactivitat.
Garrido assenyala: “Ens falten més professionals per poder afrontar els reptes que el sector ha de superar. Un dada clau és que la seva cerca ja no es limita exclusivament al sector, sinó que s’estan buscant perfils en empreses clau on els seus professionals ja han desenvolupat plans estratègics transformadors”.
La manca de talent és un dels principals desafiaments a què s’enfronta la cadena de subministrament en un context de gran competència per aconseguir perfils qualificats. A més, hi ha una manca de cultura digital, formació i desenvolupament que requereix la col·laboració d’empreses de reclutament amb experiència en el sector i que tinguin una sòlida relació amb professionals especialitzats.
A la privilegiada posició d’Espanya al sud d’Europa, on coincideixen les principals rutes de trànsit de mercaderies, s’afegeix l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est, cosa que afavoreix aquesta posició estratègica respecte als fluxos comercials i als centres de redistribució del comerç exterior de la UE i la resta del món.
Des de l’inici de la pandèmia, els nivells de desocupació no han deixat de créixer i la major part de les oportunitats laborals s’han centrat en sectors com la sanitat i la logística, que s’han convertit en un oasi d’ocupació, generant importants oportunitats de negoci i contractació.
Segons diversos estudis, l’ocupació en el sector logístic ha augmentat més que en la majoria de les altres activitats econòmiques, convertint-se en un motor de l’ocupació. “Creiem que estem vivint un escenari de competència on només sobreviuran les empreses que s’adaptin millor als avenços tecnològics, tinguin una major capacitat per diversificar i oferir serveis personalitzats, i comptin amb una plantilla de professionals ben preparats per aprofitar els canvis tecnològics”, assenyala Garrido.
El sector reclama directius amb una visió global del negoci i amb talent específic per seguir creixent. Un dels grans reptes serà la fidelització dels professionals més valuosos i indispensables. “Hi ha un canvi de paradigma i ara les empreses valoren per sobre de tot la disponibilitat de treballadors qualificats. Aquesta tendència ha portat a l’employer branding, és a dir, a la construcció d’una marca empresarial sòlida i atractiva que permeti atreure i retenir professionals qualificats. Els candidats estan sent cada vegada més selectius a l’hora de triar empreses i llocs de treball, investigant activament la reputació de les companyies”, indica la responsable de Logística i Transport a Catenon.
La intel·ligència emocional, la resiliència, la capacitat de lideratge i l’empatia són factors clau en qualsevol procés de selecció. Ja no és suficient amb un currículum ple de cursos i experiència. Cada vegada s’hi dona més valor al factor humà dels candidats, allò que s’anomena habilitats socials. Es busquen candidats amb habilitats transferibles i amb capacitat d’aprendre i adaptar-se ràpidament a noves situacions. A més, la flexibilitat i l’habilitat per treballar en equips multidisciplinaris són cada vegada més importants.
