Segons un informe de l’Agència FPCat, nou de cada deu estudiants d’FP inicial de disciplines STEM (sigles en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) són homes. Les dones, doncs, no estan participant en molts dels formatius amb els millors nivells d’inserció en el mercat laboral. L’estudi identifica la masculinització d’aquests entorns de treball, així com la falta de visibilitat de referents femenins, com les principals causes.
En total, 16 de les 24 famílies professionals pertanyen a l’àmbit de les STEM:
- Ciència: Química i Sanitat.
- Tecnologia: Informàtica i comunicacions, Arts gràfiques, Imatge i so.
- Enginyeria: Seguretat i medi ambient; Electricitat i electrònica; Instal·lació i manteniment; Edificació i obra civil; Indústries extractives; Agrària; Indústries alimentàries; Energia i aigua; Fabricació mecànica; Marítim pesquera; i Transports i manteniment de vehicles
- Matemàtiques.
Conjuntament, un 71% dels estudiants d’aquestes branques de coneixement són homes, essent les dones només un 29%. Tanmateix, cal tenir en compte que la Sanitat és un sector molt feminitzat. Analitzant les dades sense tenir en compte la Sanitat, doncs, les dones suposen només el 12% del total dels estudiants. I en els cicles de grau mitjà, aquesta xifra és encara menor, amb un 10%.
Les dones perden oportunitats en sectors amb alts nivells d’ocupació
A partir d’aquestes dades, l’estudi d’FPCat conclou que les dones estan perdent oportunitats “en un sector amb una elevada inserció laboral”. A més de la masculinització de les STEM i la manca de referents femenins, l’informe identifica la discriminació masclista i el sostre de vidre com a causes d’aquest fet. Aquest estudi també detecta mecanismes “que generen una participació diferent entre dones i homes en els diferents àmbits de coneixement”. Per exemple, el llenguatge i vocabulari masculinitzats, els rols de gènere durant l’educació escolar i una orientació professional que consolida els rols de gènere.
Per tal d’arribar a aquestes conclusions, l’informe es basa sobre l’estudi Formació Professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció, redactat per Andreu Termes. Aquest escrit indica que els hàbits masculins i femenins està fortament influenciats per l’imaginari col·lectiu i els costums. Alhora, això provoca que les decisions de les dones per escollir la seva formació i carrera professional estiguin lligades a les expectatives associades al seu gènere. A més, aquestes expectatives els hi dibuixen una barrera al voltant dels sectors STEM, que han estat històricament masculinitzats.
El 75% de les dones que es formen a les STEM ho fan a la Sanitat
Des d’un punt de vista global, l’actual Formació Professional té una presència majoritàriament masculina, amb un 57% dels alumnes. Tanmateix, l’FP ocupacional sí que compta amb una presència majoritariament femenina, del 62%. L’estudi d’FPcat adjudica tres principals causes a aquesta circumstància:
- Perquè un segment de les dones, d’edat més elevada i menys formació, s’ha vist obligada a incorporar-se al mercat laboral per motius econòmics.
- Per un canvi en els actuals models socials i relacionals.
- Per motius personals, motivats per la voluntat d’assolir una major independència econòmica respecte dels homes.
Pel que respecta a les STEM, l’informe apunta que un 75% de les dones que es formen a l’FP inicial d’aquests sectors ho fa a Sanitat. Aquest fet provoca, com s’ha vist anteriorment, una distorsió en les dades de representativitat femenina a les STEM. Tanmateix, aquest fet es repeteix també al total de l’FP, ja que un 87% de les dones que estudien aquests programes ho fa a l’àmbit sanitari. A l’FP ocupacional, però, la tendència es torna a invertir, havent-hi majoria femenina a la Química (64,5%), Imatge i so (65,6%) i la Indústria Alimentària (66,8%).
Per tal de solucionar les desigualtats de gènere presents a l’FP, l’estudi proposa una sèrie d’actuacions. Per exemple, la creació de campanyes de sensibilització i promoció del talent femení, o bé la formació dels professors en matèries com la perspectiva de gènere. Una altra proposta és la possibilitat “d’hibridar coneixements per aconseguir l’èxit acadèmic i professional”. N’és un exemple el grau superior en Electromedicina, que combina continguts tant d’Electricitat i electrònica com del sector de la Sanitat.
La bretxa salarial, un altre dels obstacles perquè les dones participin de les STEM
A més de les problemàtiques relacionades amb la representativitat de les dones a les STEM, l’estudi d’FPCat se centra en l’existent bretxa salarial. Així, l’informe indica que les dones que finalitzen un cicle formatiu de grau superior cobren salaris més baixos que els homes. Fins i tot, de fet, més baixos que els salaris dels homes que cursen salaris de grau mitjà. Aquest tipus de discriminació laboral, doncs, és un altre dels motius que explica la baixa presència de les dones als sectors professionals STEM.
La bretxa salarial és evident en l’àmbit dels treballadors amb l’FP inicial finalitzada. Així, les dones suposen un 55% dels professionals graduats en FP Inicial que cobren entre 900 i 1.200 euros. Aquest percentatge, a més, s’accentua encara més en els segments salarials superiors als 1.200 euros. “Fins i tot les dones amb nivells de formació més elevats cobren salaris inferiors a homes amb nivells formatius més baixos”, indica l’informe.
Així, el percentatge de dones amb l’FP inicial finalitzada que cobren un salari inferior a 1.200 euros és més gran que el dels homes, experimentant el pic més alt de dones (55%) en el tram d’entre els 900 i els 1.200 euros. Per salaris per damunt dels 1.200 euros, el percentatge d’homes que cobren sous superiors és força superior. La desigualtat salarial de gènere s’accentua tant en els nivells formatius més baixos com en els graus formatius superiors, ja que “fins i tot les dones amb nivells de formació més elevats cobren salaris inferiors a homes amb nivells formatius més baixos”, assegura l’estudi.
