El Govern ha aprovat avui el Decret de Reglament de la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica. Aquesta norma té la finalitat de limitar al màxim els temps necessaris per portar a terme tràmits administratius. La llei, que entrarà en vigor de manera a finals de juliol, beneficiarà 564.000 empreses i 362.000 autònoms del país. La Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica instaurarà l’aplicació total del contacte telemàtic amb les administracions. A més, permetrà l’aportació una sola vegada de les dades necessàries per completar els tràmits (principi only once). D’altra banda, prioritzarà, sempre que es pugui, la comunicació per sobre de la llicència. En total, aquesta simplificació administrativa suposarà un estalvi de 44,4 milions d’euros.
El Decret preveu la figura dels projectes estratègics, que podran beneficiar-se d’una agilització de tràmits sense precedents per accelerar-ne la implantació. El Govern ha determinat que aquests projectes hauran de ser de caràcter industrial o de serveis a la producció. També hauran de ser iniciatives amb capacitat tractora per al país, per tal de fomentar la transformació del model productiu.
Els criteris perquè un projecte es consideri estratègic sota el nou marc legal
El nou Decret fixa ja els requisits mínims per tal que un projecte empresarial sigui considerat estratègic: estar al corrent de totes les obligacions tributàries i de la Seguretat Social i assegurar el finançament o la capitalització de la inversió presentada. Un cop la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica entri en vigor, aquests requeriments es veuran complementats per nous criteris específics, vàlids durant un període màxim de quatre anys que s’aprovaran també via Acord de Govern. Així, el nou marc normatiu prioritzarà projectes vinculats a l’àmbit industrial i de serveis a la producció que:
- Suposin una inversió mínima en actius fixos productius de 20 milions d’euros. En el cas de Terres de l’Ebre, comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran, i la vegueria del Penedès, aquesta xifra serà de 10 milions d’euros.
- Generin un mínim de 75 llocs de treball directes, a mantenir per un període mínim de tres anys a comptar des del moment que s’inicia l’activitat objecte del projecte estratègic. Tot plegat, amb el compliment del conveni de referència en l’àmbit sectorial de l’activitat de l’empresa. Les Terres de l’Ebre, comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran, i la vegueria del Penedès, en canvi, hauran de ser 35 llocs de treball.
- Un cop materialitzat, les empreses resultants generin un volum de compres, serveis i subministraments (exclosos els d’electricitat, aigua, gas i telecomunicacions) a proveïdors amb seu productiva a Catalunya que superi el 40%, sempre que aquest percentatge es pugui materialitzar.
- Incorporin una actuació en l’àmbit de les energies renovables per a l’autoconsum de la mateixa activitat productiva. També es contemplaran actuacions en l’àmbit de la circularitat de l’economia i la sostenibilitat mediambiental, quantificades en relació amb el seu impacte en el procés productiu.
La Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica consolidarà la Finestreta Única Empresarial
Així doncs, tots aquests criteris han estat consensuats en el marc de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica. Aquest grup de treball, liderat pel Departament d’Empresa i Treball, està format per representants de la Generalitat, així com representants de l’administració local, les entitats municipalistes i les diputacions. Aquesta Comissió, a més, farà seguiment dels projectes estratègics que s’aprovin mitjançant un grup de treball específic.
Més enllà dels projectes estratègics, el nou Decret simplifica l’acte de facilitar dades per a realitzar tràmits, consultar-les o accedir-hi. D’entrada, consolida el paper clau de la Finestreta Única Empresarial (FUE) per mitjà de Canal Empresa. Aquest serà l’únic portal al qual els professionals i les empreses han d’adreçar-se per relacionar-se amb les administracions. I, d’altra banda, també fixa la creació del directori d’empreses, establiments i registres. Es tracta d’una eina que concentrarà tota la informació que les administracions té sobre els titulars de les activitats econòmiques i els establiments on es desenvolupen.
Això permetrà oferir al titular una visió 360° per consultar totes les dades en un únic punt. A la vegada, mitjançant el mecanisme de la tramitació unificada, evitarà tornar a aportar les que ja tenen les diferents administracions. A més a més, el nou marc normatiu és pioner en la regulació de la figura de la persona autoritzada, que podrà actuar com a intermediari i beneficiar-se també de l’aplicació del principi only once i la visió 360°.
Un marc normatiu elaborat amb el consens dels agents socials
El Decret contempla també la prestació de serveis proactius per part de les administracions públiques. Gràcies a això, s’evitarà haver de demanar renovacions o repetir tràmits i consultes. És a dir, des de l’administració s’advertirà prèviament dels tràmits requerits i s’informarà de possibles línies d’ajuts. A més, sempre que sigui possible, se substituiran els tràmits d’autorització pels de comunicació, eliminant així esperes i càrregues burocràtiques de procediments que no comporten modificacions substancials.
Aquest marc normatiu s’ha elaborat amb la col·laboració del món municipalista i els agents econòmics més representatius, fet que garanteix el seu compromís amb el nou model que implica. Això, pel que fa a les administracions públiques adherides, es plasmarà en la incorporació del distintiu gràfic de la Finestreta Única Empresarial en totes aquelles instàncies en què es prestin els seus serveis.
