Josep Maria Vall és el president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC). Doctor en Enginyeria Industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, sempre ha estat molt vinculat a l’automoció. Vall ha ocupat càrrecs de responsabilitat a diverses empreses vinculades al sector, com ara Nissan, Yamaha o Gedia. El novembre de 2017, va ser nomenat president del CIAC.
El Clúster, creat l’any 2013, incorpora a l’entorn de 200 empreses que conformen bona part de l’automoció catalana. El sector té un impacte econòmic proper als 10.000 milions d’euros, una facturació de 24.000 milions d’euros anuals i suposa un 10% del PIB. A més, proporcionen feina a més de 143.000 persones.
En aquests tres anys, Josep Maria Vall ha liderat un sector que ha fet front a múltiples reptes, com ara l’electrificació, la nova mobilitat, el tancament de Nissan i, ara, la crisi causada per la Covid-19. Durant el seu mandat, també ha participat activament en buscar solucions a la licitació del Centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell (CFPA). Aquestes instal·lacions, creades per esdevenir un factor clau en el futur del sector, encara no han pogut funcionar d’acord a les seves màximes capacitats.
Vostè és la cara visible d’una de les indústries més importants del país. Quin és l’estat de salut de l’automoció catalana?
El sector de l’automoció viu en un canvi permanent, com a conseqüència de la mateixa indústria que innova i evoluciona cada dia. La pandèmia ha suposat un cop a tota l’economia i el sector no se n’ha escapat. La producció va caure en picat, però la fortalesa de moltes empreses ja s’està demostrant amb increments de producció per sobre de les previsions. Ara caldrà que es mantinguin o incrementin.
El CIAC presentarà un projecte perquè Catalunya esdevingui “el principal proveïdor europeu” de pila de combustible
En el context actual, és important que les empreses de l’automoció s’agrupin en un clúster com és el CIAC? Per què?
El CIAC porta temps demostrant la seva utilitat focalitzant-nos a desenvolupar projectes que són útils i estratègics per la indústria. Per exemple, un dels projectes tractors que s’han presentat per captar fons europeus és la posada en marxa d’una indústria al voltant de la pila de combustible amb un producte creat, fabricat i comercialitzat des de Catalunya. L’objectiu és convertir-nos en el principal proveïdor europeu. Per projectes com aquests es demostra la utilitat d’un clúster, i també per ser una veu autoritzada per parlar del sector i explicar el que considerem imprescindible.
El principal repte al qual s’enfronta l’automoció sigui probablement la crisi causada per la Covid-19. Com ha afectat el coronavirus a la capacitat productiva i al teixit industrial del sector?
La producció va caure en picat durant l’any passat, sobretot amb el confinament domiciliari que va dictar el govern espanyol. Malgrat aquesta caiguda, les empreses han anat recuperant el ritme productiu i aquest primer trimestre del 2021 n’hi ha que ja superen les seves pròpies previsions.
Josep Maria Vall, sobre la Covid-19: “El sector està acostumat a adaptar-se als canvis”
Davant aquesta situació i fent la vista enrere, creu que el sector de l’automoció ha aconseguit donar una resposta efectiva als reptes sorgits arran de la pandèmia?
El sector està acostumat a adaptar-se als canvis, i ho ha tornat a demostrar. És cert que el cop de la pandèmia va ser molt dur i encara no estem recuperats, però l’horitzó proper té un millor aspecte del que estava previst. A més, les empreses han tingut clar que calia prioritzar la seguretat de les persones, així que s’ha incentivat el teletreball i les compres d’equips protectors ja formen part del nostre dia a dia.
Tot i que era quelcom esperat, el 2020 també ha estat marcat per la confirmació del tancament de les plantes de Nissan a Barcelona. Com ha encaixat aquesta notícia la resta del sector?
Confinament i Nissan van convertir març, abril i maig en mesos molt moguts. Van ser una notícia molt dura pel sector perquè Nissan és un dels grans tractors de la indústria al costat de Seat. L’afectació no recau només en els treballadors, sinó en les empreses de la cadena de valor de Nissan. Tenim clar que una decisió corporativa d’aquest tipus és extremadament complicat s’anul·li, així que hem de centrar-nos a no perdre el valor afegit que aporten les persones que deixaran Nissan i les empreses vinculades, així com transformació la situació en una oportunitat. D’aquí ve la proposta de crear la indústria de la pila de combustible.
Josep Maria Vall valora el tancament de Nissan com “una notícia molt dura pel sector”
La comissió que treballa per la reindustrialització de les fàbriques ja ha rebut diverses propostes. En la seva opinió, quin projecte seria el més indicat per mantenir l’ocupació i el teixit industrial de la zona?
Hi pot haver diferents propostes, però hem de buscar aquella que ens permeti créixer, potenciar el sector i no perdre l’experiència i el valor de les persones. Una de les propostes és la que ja he mencionat, creació d’una indústria al voltant de la pila de combustible.
Justament una de les possibilitats a estudiar per aquesta reindustrialització de la planta de Nissan, era la de convertir-la en una fàbrica de producció de bateries elèctriques. Si finalment aquesta opció tira endavant, creu que tindria algun efecte sobre l’expansió del vehicle elèctric a Catalunya?
Seria interessant tenir una fàbrica de bateries elèctriques, però caldria veure si formaria part de la cadena de valor d’un fabricant no ubicat a Barcelona o bé si l’objectiu seria crear una indústria al seu voltant. Si la fàbrica depèn de decisions externes, replicarem Nissan però amb un altre producte, i podem córrer el risc d’una decisió similar. Hem de dependre de nosaltres mateixos.
Seguim parlant de futur i d’un dels grans reptes als quals s’enfronta l’automoció catalana: el ràpid creixement del vehicle elèctric i l’impuls a la nova mobilitat. Com s’hi estan adaptant les empreses del sector?
En alguna ocasió ho hem comentat. Si les empreses del sector no s’adapten, ens trobarem que el 70% d’elles podria desaparèixer. Això significa perdre tot el teixit industrial de l’automoció? En cap cas. Amb l’entrada del vehicle elèctric l’automoció incorporarà empreses d’altres sectors que fins ara no tenien relació amb nosaltres com empreses energètiques, desenvolupament d’aplicacions o ciberseguretat.
“Si les empreses del sector no s’adapten, el 70% d’elles podria desaparèixer”
Vehicle elèctric, bateries, nova mobilitat, vehicles autònoms… Les empreses del sector compten amb els perfils professionals necessaris per adaptar-se a aquestes noves tendències?
Sí i cal tenir present que aniran sorgint noves necessitats de perfils que la indústria haurà d’incorporar. I només hi ha dues maneres de fer-ho, atraure talent extern o bé capacitar el talent intern per cobrir aquests nous perfils.
Quin paper poden jugar la formació i la innovació en el sorgiment dels nous perfils professionals?
Seran els elements que definiran cap a on anem. Com he dit amb anterioritat, el sector està en un canvi constant des de fa anys, fruit d’aquesta innovació constant. Per tant, per les empreses del sector és natural buscar noves solucions, nous materials més segurs, nous sistemes per millorar l’eficiència dels vehicles… I aquesta transformació constant s’anirà accelerant amb el pas dels anys. Acabarem veient departaments de ciberseguretat per evitar els atacs als vehicles connectats o com he comentat, programadors d’aplicacions o especialistes en realitat virtual o augmentada. I el millor de tot és que les propostes d’innovació no vindran només dels fabricants sinó també per part dels proveïdors o d’empreses externes. Aquest escenari ens ofereix un extens ventall de perfils professionals.
“El CFPA ha de jugar un rol clau en el desenvolupament dels nous perfils professionals”
El Centre de Formació Professional d’Automoció de Martorell sembla l’escenari idoni per impulsar aquesta transformació. És optimista amb el procés de licitació?
El CFPA ha de jugar un rol clau en el desenvolupament d’aquests nous perfils professionals. Respecte a la licitació sempre hem de ser optimistes, ja que tots els actors implicats coincidim en la importància del centre per la indústria. A partir d’aquí, crec que acabarà ocupant el lloc que li pertoca com a generador de perfils amb un alt valor afegit.
Recentment, el CIAC ha demanat tenir un paper actiu en la licitació i posterior gestió del centre. Com pot ajudar el Clúster perquè el CFPA de Martorell desbloquegi tot el seu potencial?
Hem dit en diferents ocasions que el CFPA ha d’estar en mans del sector perquè és l’únic capaç de detectar i preveure les seves pròpies necessitats i adaptar el CFPA per crear els perfils que demanda la indústria de l’automoció. Sobre el nostre paper, seguirem parlant i defensant els interessos del sector on calgui perquè el CFPA tregui tot el seu potencial.
