Josep Nadal, president del CIAC (Clúster Indústria de l’Automoció de Catalunya), va participar en la sessió organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya centrada en “La importància estratègica dels clústers en la descarbonització i sostenibilitat de les cadenes de valor de l’economia catalana”. A la trobada es va destacar que la sostenibilitat és un pilar clau per a la competitivitat present i futura d’una entitat empresarial, es veu impulsada per diversos factors: l’augment de la consciència ecològica dels consumidors, que ara integren aquesta visió en els seus criteris d’adquisició; la rellevància del compromís ambiental per captar i fidelitzar talent; l’ús de la sostenibilitat com a element distintiu per part de la competència; inversors que ponderen els criteris ESG (ambientals, socials i de governança); i una legislació cada vegada més rigorosa.
Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades per una empresa es poden dividir en tres categories principals:
Primerament: Les emissions directes (abast 1), originades pel funcionament de l’empresa i allò que aquesta controla, com ara l’operació d’una màquina o la flota de vehicles propis.
En segon lloc: Les emissions indirectes derivades del consum d’energia adquirida per l’empresa (abast 2).
Finalment: Les emissions de la cadena de valor (abast 3), que inclouen aquelles produïdes pels proveïdors i les derivades de les activitats posteriors a la cadena de valor, com la distribució o l’ús del producte. Aquestes emissions, com també les de l’abast 2, són de naturalesa indirecta.
D’acord amb dades del Pacte Mundial de les Nacions Unides (UN Global Compact), aproximadament el 70% de l’empremta de carboni d’una empresa prové de les emissions de la seva cadena de valor. Això significa que, en general, una empresa pot reduir la seva petjada de carboni en un màxim del 30%, mentre que el 70% restant depèn de la seva cadena de valor. En aquest context, la col·laboració entre les empreses que la integren és vital: primerament, per mesurar l’impacte ambiental d’una activitat econòmica i la contribució de cada agent en l’empremta de carboni; i, posteriorment, per definir estratègies de reducció.
Catalunya disposa d’un avantatge competitiu per encarar aquest desafiament: una política de clústers de referència mundial -un model estudiat com a cas d’èxit a Harvard- amb 27 entitats de diversos sectors (carn i proteïna alternativa, moda, vi, esport, bellesa, etc.) que formen part del programa Catalunya Clústers d’Acció. En total, aquestes entitats aglutinen més de 2.700 agents (empreses, centres tecnològics, universitats, administració, etc.) de diferents cadenes de valor, representant el 36% de la facturació industrial de l’economia catalana.
Algunes de les iniciatives d’aquests clústers per fomentar la sostenibilitat del teixit productiu van ser presentades en la jornada sobre La importància estratègica dels clústers en la descarbonització i sostenibilitat de les cadenes de valor de l’economia catalana, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. Destaquem algunes accions explicades pels ponents Xavier Amores (Catalan Water Partnership), Àlex Brossa (Packaging Cluster), i Josep Nadal (CIAC – Clúster Indústria de l’Automoció de Catalunya), que il·lustren el valor d’aquestes iniciatives per a la creació de valor compartit i el reforç de la competitivitat:
- En l’àmbit de l’aigua, projectes de digitalització amb eines d’intel·ligència artificial per a la detecció de fuites i la gestió del cicle de l’aigua, així com iniciatives vinculades a l’economia circular, com el suport a indústries en el càlcul de la petjada hídrica i la reutilització de l’aigua dels seus processos; o la valorització de residus derivats de la dessalinització.
- Pel que fa al packaging, accions com formacions per a empreses sobre sostenibilitat de manera holística en el sector, innovació col·laborativa en l’ús de biomaterials, o iniciatives relacionades amb la indústria 4.0 que indirectament impacten la sostenibilitat, com l’optimització de processos i la reducció de la generació de residus.
- En el sector de l’automoció, projectes com el desenvolupament d’una eina de càlcul de la petjada de carboni enfocada a les pimes del sector, un èxit que ja es troba en la seva tercera edició, i és només un exemple dels gairebé 50 projectes col·laboratius que anualment es desenvolupen en el marc del clúster.
Totes aquestes accions comparteixen diversos trets comuns: responen a reptes estratègics empresarials, requereixen una col·laboració que difícilment una empresa podria dur a terme individualment, promouen la transferència de coneixement i contribueixen a la conscienciació sobre la sostenibilitat en tots els actors del sector. A més, faciliten l’establiment de mètriques harmonitzades per mesurar l’impacte de les empreses en l’àmbit de la sostenibilitat, tal com va destacar la presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat, Ana Garcia Molina.
Durant la seva intervenció, Joan Martí (director d’Estratègia d’Acció) va referir-se al fet que ens enfrontem a un “repte sistèmic”, la solució del qual no es pot abordar de manera lineal. Els clústers són testimonis d’aquesta transformació, que es manifesta en nous models de negoci emergents com a resultat d’algunes decisions estratègiques, com l’evolució d’empreses industrials cap a la servitització, o la tendència a integrar els departaments de sostenibilitat dins l’estratègia de negoci global.
Aquests canvis suposen un avanç cap a models d’economia circular, basats en l’aprofitament de recursos ja existents, en contraposició a l’economia lineal del take-make-waste, com va assenyalar Jordi Oliver (Inèdit). Algunes estratègies per a aquesta transició inclouen la servitització, l’ecodisseny, la reutilització o la remanufactura. En definitiva, es tracta de noves oportunitats per generar avantatges competitius, que impliquen no continuar fent el que s’havia fet fins ara, i per tant reconfigurar les cadenes de valor per incorporar-hi nous agents necessaris amb qui les empreses han d’interactuar per implementar-los, en línia amb la intervenció del consultor Lluís Ramis (Cluster Development).
En conclusió, reprenent les paraules de l’exdegà Anton Gasol en la inauguració de l’acte: “la qüestió de com de malament aniran les coses no és realment una prova per a la ciència, sinó una aposta sobre l’activitat humana. Què farem per aturar el desastre? Quan? Amb quina rapidesa?”. L’èxit de les estratègies i canvis que adoptem avui determinarà el futur.
