Infraestructures.cat és una empresa de la Generalitat de Catalunya encarregada a dur a terme les obres que li encomanen els diferents departaments en tot el territori. La seva missió és la construcció, manteniment i conservació dels equipaments públics. Es va fundar el 2012 amb 50 milions de pressupost. Deu anys després, el pressupost ha superat els 500.
L’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (2016-2017), el de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (2003-2010), l’actual conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró i el president d’Infaesctructures.cat, Miquel Buch van protagonitzar una taula rodona donant el tret de sortida de l’aniversari de l’empresa.
Una història amb dificultats
Segons Giró, hi ha dos tipus d’infraestructures. La primera, que va qualificar de “visionàries” són les impulsades tradicionalment pel Govern espanyol. “Solen ser molt cares i la seva efectivitat és dubtosa”, va assegurar el conseller. La segona, són les infraestructures responsives, les realitzades a Catalunya per Infraestructures.cat. “La primera vol forçar la transformació de la societat reorientant l’economia cap a un objectiu determinar decidit centralitzadament. Les segones volen posar les coses fàcils a la societat perquè ella mateixa decideixi cap a on es vol transformar”, va dir Jaume Giró.
Pel conseller, les infraestructures públiques han de tenir una orientació eminentment responsiva, “regida per criteris d’eficiència i optimització dels recursos”. Les infraestructures són “una garantia de resiliència davant les crisis i un coixí de seguretat per a l’economia“. Per aquest motiu, va insistir Giró, és tan important gaudir de més inversions. “A Catalunya hem anat més lents del que haguéssim volgut perquè no hem disposat, ni disposem, dels recursos que generem”
Inversions de mínims per aconseguir les infraestructures que calien
Tanmateix, Giró va afirmar que “podem estar satisfets perquè, com a mínim, s’han fet les infraestructures que calien. Hem hagut de fer mans i mànigues per gestionar aquesta escassedat. Però ho hem fet amb competència i responsabilitat”.
Tot va comença el 2012, amb un pressupost de 50 milions d’euros. En aquest 2022, el pressupost és de 500. Com a comparació, cal dir que la Comissió Europea invertirà 100 milions només per ampliar la xarxa d’aparcaments de camions. En aquest temps s’han fet, entre d’altres, centenars de kilòmetres de carreteres, instituts, caps, hospitals, noves oficines, nous serveis i la connexió de la fibra òptica. “Celebrem deu anys de feina feta, una feina que ja és patrimoni de tots els catalans i catalanes”, va dir Miquel Buch, president d’infraestructures.cat.
Un pressupost adequat i la necessitat de retenir el talent
La Generalitat va adjudicar un total de 12.221 nous contractes l’any 2021 per un import de 2,792,56 milions. Això representa un increment d’un 30 % respecte a l’exercici anterior. Tres quartes parts es va concentrar en organismes del sector públic. “Necessitem aprendre a fer les inversions que serveixin per fer efectives les exigències del futur”, va assegurar Buch.
Entre les darreres actuacions de l’empresa pública d’infraestructures, destaca la instal·lació de 185 plaques fotovoltaiques en la seva seu per poder fer una gestió intel·ligent del seu flux energètic. També cal remarcar que l’Associació Internacional d’Enginyers de l’Energia va concedir a Infraestructures.cat el premi com a “Millor Entitat Pública”.
Les principals obres executades des de 2012
Entre les principals obres executades des de la seva inauguració destaquen, entre d’altres, la ronda Oest de Sabadell; la variant C-13 Térmens o el tercer carril C-17 Parets-Granollers. També van ser importants la nova estació L5 Metro Collblanch i Pubilla Cases; els nous vestíbuls d’Arc de Triomf o el desdoblament C-31 Tram Castell-Platja d´Aro- Palamós.
En els propers dos exercicis (2023-2024) les previsions pel volum d’encàrrecs rebuts de les diferents conselleries i departaments apunten a unes inversions de l’entorn dels 800 milions d’euros. En aquest sentit, destaquen la nova L8; el desdoblament de la B224 entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires o el carril bus d’entrada per la B-23 que començaran l’any 2023. També cal destacar la nova estació d’autobusos de Lleida; la variant Olot 2024 o la línia 9 de metro.