Durant la presentació del Mapa de Riscos i Oportunitats del sector de l’automoció a Catalunya pel Clúster de la Indústria de l’Automoció, Marcos Urarte, un consultor de Pharos, ha dut a terme una magistral conferència. Una de les conclusions més rellevants que ha exposat és la necessitat d’adoptar una visió holística i de considerar com la geoestratègia pot influir en el sector.
Urarte ha destacat la importància d’entendre les crisis asimètriques per subratllar que els efectes d’una situació poden variar segons el país, fins i tot en el mateix territori o entre sectors. Des del principi, ha insistit que la visió holística és imprescindible per apreciar l’augment de les interdependències i per observar més enllà del que és habitual. D’aquesta manera, es pot evitar una visió endogàmica que seria perjudicial per al sector i per a les empreses.
El ponent ha estat molt contundent en la seva exposició sobre les innovacions disruptives, i ha deixat clar que la majoria d’aquestes provenen d’altres sectors. Així mateix, ha subratllat la principal divisió present en qualsevol mercat, on hi ha empreses que desitgen mantenir les regles del joc, i altres que aspiren a trencar-les.
En aquesta presentació, s’ha evolucionat la terminologia VUCA, que ha estat àmpliament utilitzada en els últims anys en el món empresarial. L’Urarte ha proposat una evolució d’aquest concepte, el VI²RCA²S, que descriu el món actual en termes de volatilitat, incertesa, immediatesa, soroll, complexitat, ambigüitat, acceleració i simultaneïtat de disparitats.
A més, s’ha evolucionat el concepte de Cigne Negre per incloure noves idees que aporten matisos importants com el Rinoceront Gris, l’Elefant Negre i les Meduses Negres. S’han presentat diversos possibles Cignes Negres per al 2023, entre els quals es troben la dimissió de Macron com a president de França, la creació d’un exèrcit de la Unió Europea, la prohibició del consum de carn, la crisi del Japó, l’augment del preu de l’or, la victòria dels laboristes a Gran Bretanya i el canvi climàtic, que segons Urarte “serà un joc de nen en comparació amb el que suposarà el canvi climàtic”.
La geopolítica és un factor clau que ha de formar part de la direcció de les empreses, ja que ha marcat moltes de les decisions dels governs. S’han destacat exemples com el control de les terres rares per part de la Xina, la descoberta de la segona major reserva del món de terres rares per part de Turquia, la concentració del 60% de les reserves mundials de liti a Xile, Bolívia i Argentina, la descoberta de la reserva més gran del món de liti per part d’Iran, la nacionalització del liti per part de Mèxic, el control del 30% del níquel per part d’Indonèsia, el control del 60% del cobalt per part de la República Democràtica del Congo i el control del 45% del pal·ladi per part de Rússia.
Altres riscos són l’oligopoli dels cinc grups que controlen el 80% del comerç mundial per mar i la falta de transportistes, ja que a Europa falten uns 450.000 transportistes i a Espanya uns 30.000, fet que implica que als ports hi hagi molta mercaderia sense moure’s.
A tots aquests aspectes cal sumar l’increment dels costos laborals, els tipus d’interès, els costos en les matèries primeres o els costos en energia.
Per descomptat, no podien faltar els semiconductors, on la fotografia és poc encoratjadora, ja que Taiwan és l’amo i senyor d’aquesta producció i la Xina el considera el seu territori. Per tant, qualsevol element distorsionador de la zona pot provocar problemes a escala mundial.
Altres elements que s’han de tenir en compte a l’hora de crear un mapa de riscos són la inflació, la deflació, els ciberatacs, la policrisi o la permacrisi.
Entrant en detall amb la geopolítica, l’Urarte va predir un món dividit en dos blocs: EUA-Xina.
Aquesta fotografia ha inspirat els assistents a mantenir-se allunyats del pànic i el pessimisme, i a desenvolupar un pla d’acció amb dos enfocaments: un a curt termini i un altre a llarg termini. El primer enfocament ha de ser defensiu, mentre que el segon ha de ser prospectiu i proactiu.
Pel que fa al pla d’acció prospectiu, s’ha destacat que no es tracta de predir el futur perquè això és impossible, sinó d’identificar possibles escenaris i preparar-se per respondre en cas que esdevinguin realitat. En aquest sentit, es tracta de “jugar” amb els impactes, és a dir, amb les possibles causes dels problemes, i amb els escenaris, és a dir, amb els possibles futurs impactes sociodemogràfics i impactes ambientals.
- Impactes macroeconòmics.
- Impactes tecnològics.
- Impactes polítics / legals.
- Impactes geoestratègics.
