Consorci de Formació Professional d'Automoció

Imatge de la presentació del full de ruta del vehicle industrial i autocars
primera fila d’esq. a der.: Giovanni Bruno, director general de Volvo Trucks Espanya; Ángel Rodríguez Lagunilla, president de Iveco Espanya i Chief Officer Manager IVG; Wayne Griffiths, president de ANFAC; José López-Tafall, director general de ANFAC; Stéphane de Creisquer, director general de Man Trucks & Bus Espanya / Segona fila d’esq. a der.: Alberto de Aza, director general de Light Commercial Vehicles de Stellantis Espanya; José Luis Quero, director general de Ford Trucks Espanya; François Bottinelli, conseller delegat de Renault Trucks Espanya; Javier Sánchez, director general de DAF Trucks Espanya | ANFAC

 

L’Associació Espanyola de Constructors d’Automòbils i Camions va donar a conèixer el passat 10 d’octubre la Guia per al Vehicle Industrial i Autobús 2024-2026. A la presentació, es van comptar amb la presència del president d’ANFAC, Wayne Griffiths; el president d’IVECO Espanya i Cap de Producció Global d’IVECO, Ángel Rodríguez-Lagunilla, representant les firmes de vehicles industrials i autobusos; així com el director general de l’entitat, José López-Tafall, acompanyat pels màxims referents a Espanya de les marques del sector.

La guia presenta vuit propostes claus, una d’elles transversal i set àmbits d’intervenció per assolir els objectius de descarbonització establerts per la UE, sense perdre de vista la competitivitat essencial del sector de transport, que contribueix amb un 4,8% al PIB espanyol. L’associació insta a un major compromís de les autoritats i una augmentada inversió per assolir una transformació harmònica del sector, dirigint el mercat cap a la descarbonització segons les metes establertes pels governs.

El president d’ANFAC ha posat de manifest la rellevància del sector, assenyalant la situació present del vehicle industrial. “El transport per carretera és fonamental en el dia a dia dels ciutadans espanyols. Més del 90% de les mercaderies es transporten en vehicles industrials i milers de persones fan ús diari de l’autobús. En total, suposa un 4,8% del PIB i proporciona 600.000 treballs directes”. Griffiths ha expressat la “determinació absoluta de procedir amb la descarbonització, però és vital distingir entre la descarbonització dels vehicles industrials i la dels cotxes particulars”. Per això ha sol·licitat que “a part de fixar metes ambicioses, s’han d’oferir les condicions apropiades. Considerem fonamental oferir un conjunt d’accions factibles que ajudin el sector a minimitzar les emissions mantenint la seva competitivitat.”

Griffiths també va remarcar que “Espanya depèn intensament del transport per carretera des d’un punt de vista comercial i econòmic. Si desitgem que Espanya mantingui la seva posició a Europa en aquest àmbit, les autoritats han de donar suport a la transició estructurada cap a la descarbonització. Establir metes és senzill, però el vertader repte és establir accions amb recursos adequats. Estem parlant de 600.000 treballs i la viabilitat de milers d’empreses.”

Ángel Rodríguez-Lagunilla ha volgut subratllar l'”extraordinari esforç” dels fabricants per assolir la descarbonització, però ha alertat sobre la “complexitat i elevat cost tecnològic en la reducció d’emissions en vehicles industrials, defensant la necessitat de mantenir la neutralitat tecnològica. Ja s’estan explorant múltiples solucions, incloent-hi electricitat, biometà, hidrogen verd i altres combustibles de baixa o nul·la emissió. Les empreses i transportistes han de comptar amb solucions de mobilitat no només eficaces, sinó també econòmicament viables, atès que el vehicle és el seu principal instrument de treball. Hem posat molta èmfasi en els vehicles lleugers, però la descarbonització dels vehicles industrials i autobusos requereix també la seva pròpia guia.”

José López-Tafall ha recalcat que “el transport per carretera és vital per a l’economia espanyola. Espanya es troba en una posició geogràfica particular a Europa, i la guia que presentem avui contempla accions que no exclouen ningú dins del sector de transport de mercaderies i passatgers durant la seva evolució. Propostes que són pràctiques en la seva implementació i beneficis. S’ha tingut en compte la diversitat d’usos, ja que no és el mateix descarbonitzar el transport de mercaderies que el de passatgers. No podem ignorar aquestes diferències. A més, hem de recordar que més de la meitat de la població espanyola viu en àrees urbanes de menys de 50.000 residents, on el vehicle motoritzat és l’eina primordial de mobilitat.”

Determinació d’àmbits prioritaris per a la descarbonització del transport per carretera

L’itinerari establert per als Vehicles Industrials i Autocars per l’ANFAC, suggereix un programa d’actuació que incorpora una iniciativa global juntament amb set àmbits d’intervenció clau per implementar durant 2024-2026.

Com a iniciativa global, l’entitat reivindica la fundació, en col·laboració amb l’Administració, d’un Fòrum específic per als Vehicles Industrials i Autocars en l’àmbit nacional. Aquest hauria de comptar amb la presència no només dels ministeris al càrrec dels objectius de descarbonització sectorial i industrial, sinó també dels fabricants, distribuïdors de vehicles, i els professionals del transport de mercaderies i passatgers per carretera. Aquest fòrum buscarà determinar les problemàtiques vigents i implementar solucions de forma conjunta.

Respecte als àmbits d’intervenció clau, l’ANFAC recomana:

  1. Mercat. És essencial mantenir els programes de suport a la compra de vehicles, optimitzant la seva gestió i enfocament. Es destaca la necessitat de prioritzar l’agilitat en l’adjudicació d’ajuts i reduir la càrrega administrativa. L’any 2022, només el 0,7% del mercat de vehicles industrials va adoptar la tecnologia elèctrica, mentre que en autobusos aquest percentatge va ser del 6%.

L’ANFAC també veu imprescindible implementar un pla de renovació per a flotes municipals entre 2024-2026, donada l’edat mitjana de 14,7 anys dels vehicles industrials a Espanya, que supera la mitjana europea.

  1. Fiscalitat. Es proposa l’ús de la fiscalitat com a eina d’incentiu per invertir en tecnologies més netes. Incentius com deduccions fiscals per a la compra de vehicles amb baixes emissions o l’exempció d’impostos en la recàrrega elèctrica són fonamentals per la transició energètica.
  2. Infraestructures. Per facilitar l’ús de vehicles amb tecnologies avançades, es necessita una infraestructura adequada. L’ANFAC defensa la creació del CEIRVEA, una entitat que marcaria objectius clars d’infraestructura i asseguraria la seva adaptabilitat als vehicles industrials.
  3. Connectivitat i automatització. L’ANFAC advoca per un entorn que promogui la connectivitat i l’automatització, permetent la circulació de vehicles amb un nivell d’autonomia SAE 4. També es destaca la necessitat de protegir la privacitat dels usuaris dins del marc GDPR i establir estàndards clars de dades.
  4. Regulació. Les normatives han de ser un impuls actiu cap als objectius de descarbonització. Respecte a la normativa europea, l’ANFAC cerca el suport per establir límits clars d’emissions de CO₂ i un consens sobre la normativa Euro 7.
  5. Política industrial. La indústria automobilística espanyola ha de ser competitiva a escala global, especialment en l’assignació de models de noves tecnologies. Es requereixen mesures per compensar els alts costos energètics i establir incentius competitius per a l’R+D+I.
  6. Model de mobilitat. La mobilitat ha de respondre a les necessitats sectorials, amb criteris homogenis a tot el territori. Les ZBE són fonamentals per combatre la contaminació, però cal establir criteris clars per la seva implementació.