L’agenda 2030 de l’ONU té dues consideracions principals. La primera, el consens de què s’ha obert un camí sense retorn i que, per tant, estem en un punt d’inflexió per prendre mesures. La segona, que aquestes mesures han de ser integradores i globals entenent bé les connexions entre els diferents àmbits de la societat i l’economia amb l’objectiu d’aconseguir un progrés sostenible.
Acceptant aquests trets es poden elaborar estratègies de llarg recorregut. Necessitem un lideratge responsable que cerqui solucions globals. I això només es pot fer deixant de banda qualsevol pensament lineal. En aquest context, la formació professional es descobreix com més necessària que mai. “La F.P. no és una alternativa de menor qualitat que els estudis acadèmics, sinó un camí més efectiu que uns altres cap a l’ocupabilitat”, assenyala Salvador Soler, educador i formador
Una vida dedicada a la formació professional
Soler és inspector emèrit d’Educació i F.P. També és catedràtic, químic i pedagog. Ha estat assessor científic i expert en gestió estratègica i innovació. Ahir va escriure al Diari de Tarragona una Tribuna titulada “Formació Professional sí o…?” on deixava clara la seva posició envers la importància estratègica d’aquesta rama dels estudis superiors. “Són necessàries polítiques proactives per aconseguir la transformació de la F.P. actual, i això suposa apostar (i invertir)”
Una visió estratègica dirigida als fonaments dels canvis estructurals
Per l’acadèmic i educador, la nova formació professional ha de tenir molt clars els seus referents prioritaris. Aquests serien, primer, el coneixement del món de l’empresa. Segon, l’execució d’una prospectiva professional. Tercer, l’atenció als canvis en els perfils professionals. Finalment, una orientació professional i acadèmica i una organització i desenvolupament tàctic de la F.P.
La Formació Professional ha de ser un eix vertebrador d’aquest nou món. Si el progrés econòmic depèn cada vegada més de la qualificació dels seus professionals, no és estrany que les titulacions de F. P. siguin actualment les més demandades al mercat de treball, superant inclús als titulats universitaris. “La FP és un factor determinant de la productivitat i competitivitat empresarial i laboral”, assegura Soler.
Una comparativa desfavorable amb altres països europeus
I encara que la formació professional sigui cada cop més demandada per estudiants i empreses, a Espanya i Catalunya les xifres són molt desfavorables en comparació amb altres països europeus. “Hem de reconèixer els atributs i factors que fan que la F.P pugui superar la seva percepció com a alternativa de segona pels estudiants”, afirma Soler en el seu article.
L’article conclou demanant un ràpid canvi en la percepció d’aquests estudis per adaptar-se a la realitat. “Un canvi profund en la percepció i la valoració social de la F.P garanteix un futur diferent”. I afegeix; “En l’àmbit de l’optimisme és probable que estem preparats i disposats a fer que d’aquesta crisi emergeixi un futur millor”
Per aconseguir aquest canvi de percepció social, Soler demana anar més enllà de lleis i ordenances i apostar per mesures que promoguin el canvi, donant a conèixer el valor utilitari i competitiu de la F. P. per l’ocupabilitat actual
Recomanacions del Consell de la U. E. de 24/11/20
La Unió Europea ha deixat clara la seva decidida aposta per la formació professional. En les recomanacions del consell de la Unió Europea de 24/11/20 es pot llegir: “Els sistemes d’estudis de formació professionals d’alta qualitat proporcionen a les persones capacitades pel treball, el desenvolupament personal i la ciutadania que els ajudarà a adaptar-se i contribuir a la doble transició ecològica i digital.”
Per assolir definitivament aquest canvi de percepció cal invertir en el coneixement general i específic d’aquests ensenyaments. Després cal una difusió positiva i ajustada a la realitat pels mitjans de comunicació. I, sobretot, cal més informació sobre els estudis de FP a edats primerenques, com la secundària obligatòria (ESO).
