Els consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han presidit el Ple i el XXè Aniversari del Consell Català de la Formació Professional (CCFP). Durant l’acte, el president del CCFP, Fabian Mohedano, ha aprovat el Document de Bases de l’Estratègia Catalana de Formació i la Qualificació Professionals de Catalunya (2020-2030). Tanmateix, ha presentat el calendari de la segona fase del procés de concertació del Sistema de Formació i Qualificació Professionals. A l’acte també ha participat Maria Teresa Casanovas i Archs, expresidenta del Consell Català de l’FP i actual directora del Consorci de Formació Professional d’Automoció.
El Consell Català de l’FP, vint anys garantint una educació de qualitat
La benvinguda a l’acte va córrer a càrrec de Fabian Mohedano. A continuació, el president del CCFP va mantenir un diàleg amb M. Teresa Casanovas i Xavier Casares, anteriors presidents del Consell. Tant Casanovas com Casares van parlar sobre la història del Consell Català de l’FP, així com dels principals reptes als quals es van enfrontar durant el seu mandat.
A la cloenda, el conseller Bargalló va parlar sobre l’Agenda 2030, “uns compromisos que ens impliquen a tots i a totes, també quan parlem d’FP”. Bargalló va subratllar que “construir un món més just passa per garantir una educació de qualitat, des dels principis de la inclusió i de l’equitat, i assegurar l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom. I passa, també, per assegurar el compliment d’oferir a totes i a totes un treball digne”.
Per Bargalló, la millora dels resultats educatius, adquirint coneixements i habilitats, és clau per tal d’assolir els objectius de l’Agenda 2030. En aquest sentit, ha recalcat que “en relació a l’FP, l’estratègia que dissenyem per millorar els resultats educatius també ha d’anar encaminada a millorar la fidelització de l’alumnat. Tenim una taxa d’abandonament molt preocupant, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà. Tanmateix, cal continuar fent créixer la inserció laboral, la qual es veu molt reforçada en els models de Formació Professional Dual”.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, també ha parlat sobre els reptes envoltant l’FP. Segons el Homrani, “el repte que el Consell Català de la Formació Professional té per davant en aquesta legislatura és l’ordenació del sistema d’acreditació i qualificació i la unificació dels criteris del Departament de Treball i el d’Educació. L’objectiu final és fer una FP que trenqui les caixes estanques entre la formació ocupacional i la formació bàsica”.
Bargalló: “avui fem un pas més en el necessari reforçament de l’FP”
Durant l’acte, el conseller Bargalló, va destacar que “el CCFP ha aprovat una estratègia àmpliament compartida sobre cap a on ha d’anar l’FP al llarg de la propera dècada. Una mirada llarga necessària i que deixa enrere el treball a curt termini dels Plans generals”. Bargalló ha afegit que aquesta estratègia sorgeix del “debat i la reflexió comuna amb els agents socials. Aquesta és una mostra de la política de concertació imprescindible per impulsar qualsevol iniciativa relacionada amb l’FP per la gran quantitat d’agents implicats”.
Segons Bargalló, “avui fem un pas més en el necessari reforçament de l’FP”. No obstant això, el conseller d’Educació ha assegurat que “per poder seguir avançant necessitem nous recursos econòmics. Cal un nou pressupost que ens permeti fer una aposta realment forta i potent per la Formació Professional. Així, seguirem l’exemple dels països que a dia d’avui tenen unes economies més productives i uns treballs de més qualitat”.
El Homrani: “l’FP és clau pel canvi de model necessari a molts sectors”
D’altra banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat el “compromís compartit amb Educació de l’impuls de la Formació Professional que té un doble benefici. En primer lloc, un benefici directe per la persona perquè està en millors condicions d’afrontar el món del treball. En segon lloc, un benefici per les necessitats que té el sector productiu i per a les empreses”. El Homrani també ha afegit que “l’FP és clau pel canvi de model que en alguns sectors hem d’impulsar. A més, permet un avenç cap a un sistema molt més basat en la qualitat que no en la competitivitat per salaris baixos”.
Fabian Mohedano ha manifestat que “l’estructura del Document de Bases de l’Estratègia Catalana de Formació i la Qualificació Professionals de Catalunya respon a l’estructura de la llei. Tenim uns documents de referència, una normativa i uns productes. És doncs un document de base estratègica”. Tanmateix, Mohedano ha confirmat que“hem pactat un full de ruta i ara cal una partida pressupostària, uns equips de treball i una estratègia”. El president del CCFP ha tancat la seva intervenció dient que “avui és un dia de renovació i hem de definir les regles del joc”.
La història del Consell Català de l’FP
La Generalitat va constituir el Consell Català de la Formació Professional per tal d’integrar i modernitzar l’FP en tots els seus àmbits. En una primera etapa, entre el 1999 i el 2007, el CCFP va estar adscrit al Departament d’Ensenyament amb una funció consultiva per a tota l’FP. Les fites més destacades en aquesta etapa són l’elaboració dels Plans d’FP, a més d’una jornada de caràcter anual. La Presidència correspon durant anys alterns als consellers competents en matèria educativa i laboral.
Del 2008 al 2011, cal destacar la creació del Pla FP.CAT l’any 2008. Es tractà d’una experiència pilot de creació de centres integrats tant del Departament d’Ensenyament com del de Treball. La principal fita del Pla FP.CAT va ser la creació l’any 2010 de la Comissió del Sistema de Formació i Qualificació Professional.
M. Teresa Casanovas, figura clau al desenvolupament de l’FP
Del 2011 al 2012, amb la nova legislatura, es va iniciar la via cap a un nou model de Formació Professional. Per tal d’assolir aquest objectiu, el març de 2011 el Govern acorda la transformació del Consell Català de l’FP i de la Comissió del Sistema de Formació i Qualificació Professional. Maria Teresa Casanovas va ser la persona escollida per liderar aquesta transformació. De fet, durant el seu mandat, s’elabora el III Pla d’FP de Catalunya.
Del 2013 al 2015, la integració de l’FP segueix sent una de les accions claus del Govern. En aquest període, Xavier Casares és nomenat president, i l’any 2015 s’aprova la Llei de Formació i Qualificació Professional amb un ampli consens de tots els partits i dels agents socials. Aquesta llei actualitza la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals.
Durant els anys 2016, 2017 i part de 2018 Jordi Ficapal exerceix com a president del CCFP. En aquest període es realitza el seguiment i aprovació de l’informe de tancament del III Pla general de Formació Professional a Catalunya (2013-2016) impulsat per M. Teresa Casanovas. A més, es despleguen els plans d’acreditació i el desenvolupament del I Pla d’Acreditació i Qualificació Professionals de Catalunya.
A partir del juny de 2018, Fabian Mohedano és nomenat com a nou president del Consell Català de l’FP. Sota la seva presidència es constitueix la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals. Tanmateix, s’aprova el Document de Bases de l’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030).
