L’abandonament escolar a l’Estat Espanyol durant 2019 va ser del 17,3%. Aquest percentatge de joves entre 18 i 24 anys sense Batxillerat ni FP de grau mitjà de l’Estat és dels pitjors de la Unió Europea. Per tal de buscar solucions per construir el futur de l’educació, el Banc Sabadell i Startup València van organitzar el debat ‘El món que ve: el futur de l’educació’. L’acte va estar moderat per Nacho Mas, CEO d’Startup València. A més, van participar Clara Torrijos, CEO de l’Startup GoKoan, José Millet, vicerector d’Ocupació i Emprenedoria a la Universitat Politècnica de València (UPV) i Mariano Pontón, director i cofundador d’Imagine Montessori School.

Ponents durant el debat ‘El món que ve: el futur de l’educació’
Ponents durant el debat ‘El món que ve: el futur de l’educació’. Imatge: Startup València

 

La xerrada va posar el focus sobre l’arrel dels problemes que situen l’Estat espanyol a la cua d’Europa pel que fa a l’educació. Mariano Pontón va fer èmfasi a la necessitat de formar els alumnes més en aptituds que no pas en continguts durant els primers anys d’escolarització. Segons Pontón, “estem preparant als estudiants per a tasques que potser ja no existiran quan acabin de formar-se. Com hem de motivar a l’alumnat i als educadors davant això? Com hem d’abordar aquest repte?”. En aquest sentit, el director d’Imagine Montessori School planteja centrar l’aprenentatge en aptituds com “l’empatia, la capacitat de resolució de conflictes, la capacitat de concentració, la innovació o la creació”. D’aquesta manera, els alumnes es podran adaptar a les futures evolucions tecnològiques del món laboral.

L’equilibri entre aptituds i coneixements, clau pel futur de l’educació

Pontón també va incidir a la necessitat de fer canvis al model formatiu “com abans millor”. Segons indica, “sembla que l’etapa infantil no és rellevant, però és el més important si volem transformar la societat i el futur dels infants. Entre els sis i els dotze anys generarem habilitats que els servirà per al futur, com començar a planificar-se una setmana, verificar que compleixen els objectius, i si no, que identifiquen què ha passat”. D’aquesta manera, diu Pontón, “s’incorporen a la universitat amb totes les habilitats”.

Per la seva part, Clara Torrijos també va destacar la necessitat de donar més rellevància a l’aprenentatge d’habilitats per sobre dels coneixements. Segons Torrijos, “mai pararem d’estudiar, perquè les habilitats que requerirà la teva feina seran diferents en cinc anys. Això no canviarà mai”. José Millet va complementar aquestes paraules donant-li importància a “la capacitat de saber trobar el que necessites i saber aplicar-ho, saber interpretar-lo al teu camp”. En aquest sentit, Millet va afirmar que “la clau està en l’equilibri” entre habilitats i coneixements, ja que segons va assenyalar un assistent, “us imagineu anar a la consulta del metge, molt empàtic, però que a l’hora de determinar què tens es posa a buscar-lo a la Wikipedia?”.

Titulacions generalistes, especialitzades i autoaprenentatge

Durant l’acte, els ponents també van donar el seu punt de vista sobre la necessitat d’apostar titulacions universitàries generalistes o especialitzades. José Millet va plantejar aquesta problemàtica assegurant que “si saps de tot, però res en profunditat, a la feina necessites un període d’especialització. L’especialista no el necessita, però potser s’ha especialitzat en una matèria que ja no aporta valor o s’ha desfasat i tindrà molts més problemes per reciclar-se”. Segons el mateix Millet, la solució es troba “al mestissatge“.

En aquest sentit, Nacho Mas va destacar que “el que més es prima és l’autoaprenentatge, és el que busquen les startups. A més de la captació i la retenció, que els bons es quedin i, els que han marxat, que tornin. Inclús portar gent de fora perquè aquí falten perfils tècnics”.

Les claus del fracàs escolar i els canvis necessaris pel sistema educatiu

Davant la situació de l’Estat espanyol a la cua d’Europa pel que fa al fracàs escolar, Torrijos va proposar que, primerament, “ens hem de preguntar què és el fracàs escolar“. Per la CEO de GoKoan, “el mesurament pel qual es decideix què és fracàs escolar i què no ho és està un poc desajustat en l’actualitat. El meu fill toca la bateria com els àngels però no li anava molt bé a l’escola. Ara l’ensenyen matemàtiques a través de la música i ha canviat tot totalment”. Per tant, segons Torrijos “no és un problema de l’alumne, sinó del sistema educatiu“.

En aquest context guanyen una gran importància els docents, ja que segons Torrijos “un robot mai podrà assolir la capacitat d’inspirar o incentivar l’alumnat”. Amb tot, la CEO de GoKoan va mostrar-se optimista amb els canvis que les escoles estan implementant als seus models formatius. Tanmateix, es va mostrar més preocupada per la universitat, on creu que els canvis són més lents “segurament més per comoditat de l’alumne, que prefereix un test a final de curs i no fer un costós projecte d’investigació”.

Per tal de conèixer més detalls sobre el debat ‘El món que ve: el futur de l’educació’, podeu consultar l’article que Raquel Andrés va publicar-hi al respecte a VIAEmpresa.

Close Menu